Conseqüències de l’insomni infantil i algunes causes evitables

El cercle de l'insomni en els nens

S’estima que un 30% dels nens espanyols pateix d’insomni en algun moment del seu desenvolupament. En quasi el 90% d’aquests nens, les causes són una barreja de factors fisiològics, psicològics i socials. L’esquema mostra cóm s’estableix el cercle de l’insomni en els nens i pot ajudar-nos a comprendre millor per què els nens dormen poc o malament, a evitar alguns errors freqüents i a millorar els descans dels més petits.

Factors de l’insomni infantil

La manca d’uns horaris regulars i d’uns límits educatius consistents, la presència d’uns hàbits incorrectes, les pròpies característiques del caràcter del nen, les seves pors, les seves angoixes i la separació dels seus progenitors o guaridors són alguns dels factors que més freqüentment expliquen l’insomni infantil. Aquests factors repercuteixen negativament en la durada i la qualitat del son de l’infant: el nen no pot agafar el son si no és després d’una llarga vigília, es desperta sovint o abans d’hora. El descans és, doncs, persistentment insuficient, comportant-li uns efectes gens beneficiosos sobre la seva activitat, el seu desenvolupament i la seva salut.

Els efectes de l’insomni en els nens

Les conseqüències en els nens d’un descans insuficient són evidents: fàcils canvis d’humor i irritabilitat, hiperactivitat, dificultats per concentrar-se i, alguns cops, somnolència diürna. A llarg termini, la manca de son persistent pot induir disfuncions cognitives més rellevants com trastorns emocionals, alteracions de la memòria o manca en l’òptima adquisició d’algunes habilitats intel·lectuals.

Els altres efectes de l’insomni infantil

L’insomni infantil no només repercuteix en el nen, sinó que també afecta tota la resta de la família. Si el nen no dorm, els pares i germans tampoc. A més, un mal descans comportarà problemes a nivell social i escolar, ja que las disfuncions cognitives i la irritabilitat que s’en deriven, li suposaran grans obstacles a l’hora d’enfrontar les exigències de l’activitat quotidiana.

El cercle de l’insomni: un peix que es mossega la cua

Cada cop que el nen no pugui dormir, els pares intervindran per calmar-lo, establint rutines, relacions i hàbits de son sovint inadequats i poc eficients, que fàcilment incrementaran aquest cercle d’insomni malaltís. L’infant necessitarà persistentment l’atenció i intervenció dels seus pares, generant-li inseguretat per poder descansar tranquil i debilitant les rutines que li ajuden a dormir-se adientment.

Establir una acurada higiene i uns hàbits de son consistents és fonamental per trencar aquest cercle de l’insomni infantil i millorar el descans dels petits.

Esta entrada fue publicada en El sueño en esquemas, Pediatría y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.